El Palau de Dueñas, residència de la família Machado durant els primers anys del poeta, representa no només un lloc físic sinó l'espai fundacional del seu imaginari literari.
Es compleixen 150 anys del naixement dels po8 Machado (26 de juliol de 1875). Aquest últim va ser homenatjat el 26 de juliol passat.
Els seus pares, Antonio Machado Álvarez (1848-1893), conegut com a Demòfil –antropòleg i estudiós del flamenc–, i Ana Ruiz (1854-1939), van tenir vuit fills, dels quals van sobreviure cinc: Manuel, Antonio.
Manuel afirma a Antonio: “La teva poesia no té edat. La meva sí. La teva poesia no té temps; la meva és fulla caduca”. Antonio li respon: “La poesia mai no té edat quan és veritablement poesia, i la teva ho és”. Tots dos tenien raó, encara que potser el Manuel encertava més en avaluar la perdurable influència de cadascú en la poesia actual.
Antonio Machado va ser elegit membre de la RAE el 1927. El 1931, va escriure el seu discurs d'ingrés, Què és la poesia?, però les circumstàncies polítiques li van impedir llegir-lo, encara que deia així: La poesia és el més alt esport de la intel·ligència, però a més. La lírica mor perquè el nostre món interior s'ha empobrit.” Per la seva banda, Manuel Machado va ingressar a l'Acadèmia el 19 de febrer de 1938.
Manuel Machado va col·laborar amb Antonio en obres teatrals com La duquessa de Benamejí, Juan de Mañara i La Lola se'n va als ports. La seva obra poètica, amb títols com Alma, Cante hondo, Ars moriendi i Phoenis, encara que amb trets modernistes, està profundament marcada pel folklorisme heretat del seu pare. Va dedicar poemes a pals flamencs (Seguiriyas, Soleariyas, Tonás, Sevillanas), sent la seva composició més cèlebre "Andalusia": "Cadis, salada claredat,/ Granada, aigua oculta que plora.../ I Sevilla".
No obstant, com va anticipar Manuel, la poesia d'Antonio Machado “no té temps”. Atemporal, brolla de l'ànima i connecta amb el sentiment humà universal, transcendint llocs (Sevilla, Sòria, Baeza, París, Nova York...) i èpoques.
Antonio Machado segueix sent un dels poetes més influents i estimats. Les seves sentències filosòfiques, posades en boca de l'heterònim apòcrif Joan de Mairena –“Ningú és més que ningú”, “La veritat, no la teva veritat, i veuen amb mi a buscar-la, la teva guarda-te-la”–, van calar fondo al poble. La seva alta poesia, popularitzada magistralment per Joan Manuel Serrat, ha arribat a milions: “Caminant no hi ha camí/ es fa camí en caminar”; "La meva infància són records d'un pati de Sevilla"; “I al cap res no us dec;/ debéisme quant he escrit”; “Aquests dies blaus, aquest sol de la meva infància” (títol que va inspirar el magnífic documental de Laura Hojman, Els dies blaus); "Velles oliveres assedegades.../ Olivars polsegosos/ del camp d'Andalusia".
El seu comiat visionari, “I quan arribi el dia de l'últim viatge,/ i estigui en partir la nau que mai no ha de tornar,/ em veureu a bord lleuger d'equipatge,/ gairebé nu, com els fills de la mar”, segueix ressonant amb força, confirmant que la seva veu, veritat>
L'exposició 'Sevilla i Antonio Machado. 150 aniversari del naixement del poeta (1875-2025)' es pot visitar al Centre Cultural Fundació Unicaja de Sevilla fins al 31 d'octubre amb entrada gratuïta en horari de dilluns a divendres de 10.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 19.00 hores i diumenges ifestius de 10.00 a 14.00 hores.
THE SUN PLACES, us espera en un dels seus apartaments de luxe a Sevilla, per poder presenciar l'exposició de Machado i Sevilla