Amb més de 10.000 assistents, inclosos 60 caps d'Estat i delegacions de 150 països, van participar en més de 400 actes entre plenaris, taules rodones i trobades bilaterals, Sevilla es converteix en epicentre global del finançament
Des de dilluns passat i fins al 3 de juliol, Sevilla acull la IV Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament (FFD4), un esdeveniment clau que reuneix més de 70 caps d'Estat i de Govern i representants de 150 països. L'objectiu: cercar solucions davant dels enormes desafiaments financers que dificulten el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per al 2030.
La cita se celebra en un moment especialment delicat. La cooperació internacional ha disminuït, afectant de manera crítica els països més vulnerables. De fet, segons l'OCDE, l'ajuda global va caure un 7% el 2024 i es podria reduir fins a un 17% aquest any. A aquest context se suma una absència destacada: els Estats Units han decidit no assistir ni signar el document final, el "Compromís de Sevilla", que sí que ha estat recolzat per la majoria de països participants.
Una trucada urgent a l'acció
"El sistema actual no està beneficiant les persones per a les quals va ser dissenyat", va reconèixer Amina Mohammed, vicesecretària general de l'ONU. En la seva intervenció davant de la premsa, va destacar que aquesta cimera representa una oportunitat única per reformar les regles del sistema financer internacional i situar les necessitats humanes al centre.
Una dècada després de la cimera d'Adis Abeba (FFD3), on es va aprovar l'Agenda 2030, i més de vint anys després de l'històric Consens de Monterrey (2002), la conferència de Sevilla pretén rellançar el compromís global amb una arquitectura financera més justa. style="text-align: justify;">El dèficit de 4 bilions que frena els ODS
L'ONU estima que el món enfronta un dèficit de finançament anual de 4 bilions de dòlars per complir els ODS. El secretari general, António Guterres, va advertir recentment que “ens estem desviant dramàticament” del camí marcat per al 2030. El “Compromís de Sevilla”, un document polític de 38 pàgines negociat durant mesos, reconeix aquesta bretxa i proposa reformes urgents en el sistema financer global, incloent:
Canquis de deute per clima.
Clàusules de pausa en pagaments per catàstrofes naturals.
Possibles gravàmens globals de solidaritat sobre activitats altament contaminants.
Una arquitectura que no funciona per a tothom
Un dels punts més debatuts a la cimera és la distribució desigual del finançament internacional. Com va alertar Laura Muñoz, del Fons de Capital de Desenvolupament de l'ONU, el 80% de la inversió en energies renovables a l'Àfrica es concentra a només quatre països. Això reflecteix un sistema en què els fons privats amb prou feines arriben als mercats considerats "massa arriscats", com molts del sud global.
Segons Eurotat, 130 països es troben en situació d'endeutament crític. Des de la pandèmia, almenys 13 han deixat de pagar el deute extern. Per a molts, la reforma de l'arquitectura financera ja no és una opció sinó una necessitat urgent.
EUA, el gran absent
La retirada dels Estats Units ha generat un fort debat. Washington ha rebutjat sumar-se al "Compromís de Sevilla" per discrepàncies sobre temes clau com la gestió del deute, la perspectiva de gènere i el comerç internacional. El document inclou referències a l'apoderament de les dones ia l'impacte diferenciat de la pobresa en funció del gènere, temes que l'administració dels Estats Units no recolza en aquest context.
Tot i així, l'ONU insisteix que aquesta absència no obstaculitza els avenços. “És lamentable, però seguirem treballant per demostrar que aquest sí que és el camí”, va afirmar Amina Mohammed.
Una cimera amb impacte global… i local
Més enllà de les seves implicacions internacionals, la cimera també té impacte a la ciutat amfitriona. Sevilla ha desplegat un operatiu de seguretat sense precedents, amb més de 8000 agents i àmplies restriccions a la mobilitat urbana. Però també s'ha convertit en el focus d'atenció global, acollint líders com Emmanuel Macron, Ursula von der Leyen, Cyril Ramaphosa, Pedro Sánchez, Mia Mottley, i el mateix António Guterres.
I ara què?
Encara que el "Compromís de Sevilla" no és legalment vinculant, sí que marca un full de ruta polític cap a una transformació del sistema financer internacional. La gran pregunta és si els països compliran les seves promeses i aconseguiran tancar l'enorme bretxa financera abans que sigui massa tard.
Perquè, com va recordar l'ambaixador d'Espanya davant l'ONU, Héctor Gómez, aquesta cimera és més que una conferència: és una crida a l'acció, un moment clau per demostrar si el multilateralisme encara pot oferir respostes davant dels grans desafiaments globals.